Realitzar un anàlisis d'aquesta càmera és un procés llarg ja que esta plena de detalls que no es puden apreciar en unes hores, s'hi ha de treballar durant mesos per treure unes conclusions reals.
L'adaptació a la forma de treballar de la càmera no és fàcil, és una càmera manual, la seva construcció és impecable i és realment un sistema ben desenvolupat adaptable a tot tipus de fotografia. Com critica la càmera és poc ergonòmica.
La qualitat de les fotografiés és impecable 10 mp de qualitat, els resultats a impremta han estat molt millors que en les càmeres digitals convencionals.
Es un sistema que pot semblar arcaic o tosc, es una càmera tècnica i te les avantatges i els inconvenients d'aquest tipus de cameres. Al final cal valorar els resultats, que compensen de sobra les mancances del sistema. Es un sistema on la prioritat es la qualitat i l'exactitud.
Els resultats en general son sorprenents molt més del que es podia esperar.
El filtre Anti moaré
La nitidesa dels arxius de la Leica es molt elevada gracies a la combinació, o millor dit a l'adaptació del sensor a les òptiques. El sensor no porta filtre de manera que la imatge no difumina com es fa en la resta de càmeres, per tal d'evitar el moaré. Si aquest apareix es molt difícil de corregir, però els casos son mínims, aproximadament 3 o 4 fotografies de cada mil.
Bateries
La durada de la bateria és una mica escassa però semblant a la de cossos motoritzats com la 1D o la 5D de cànon. Afortunadament són lleugeres i se'n poden portar algunes a sobre pel qual amb les dues puden suportar un dia de treball|feina intens, encara que jo porto entre dues i quatre segons la feina a realitzar.
De totes maneres el comportament, consum, de la càmera pateix considerables variacions en funció de l'entorn. En espais oberts el consum es força més elevat que en estudi, la temperatura afecta les bateries. Una de les solucions es utilitzar la palanca manual per a carregar l'obturador, d'aquesta manera aconseguim allargar força la bateria.
Cal entendre que el tipus de sensor CCD de 16 bits te un consum molt elevat en comparació als CMOS.
Velocitat del modul
La visualització d'imatges pot semblar una mica lenta, ho és, és tal vegada una mica més rapida que la 10D i semblant a la velocitat d'una Cànon 20D. Hi ha però un detall que no s'ha comentat en altres anàlisis i són la mida dels arxius|arxivaments en el DMR els arxius ocupen 20 Mb gairebé el doble que en una 5D per la qual processar aquesta informació doncs és correcta.
De totes maneres es una pantalla molt practica, per a veure com va el treball. Un dels factors curiosos d'aquest panell es que el color es molt mes realista que d'altres càmeres que he utilitzat. Mostra molt correctament el color del RAW.
Es troba a faltar un boto per a desconnectar la pantalla, en la feina diària moltes vegades no hi ha temps per a posar-se a revisar les fotografies de manera que es un consum d'energia que es podria estalviar. A mes una pantalla en fotografies delicades delta la presencia del fotògraf.
Es comú que en les càmeres modulars no portin pantalla, les pantalles produeixen calor cosa que pot fer aparèixer soroll i malmetre la qualitat de les imatges, que es la prioritat del sistema de Leica.
La maquina lenta en encendre's, normalment la càmera no s'encén pels botons, no responen, la manera més segura d'encendre la càmera es fer servir la cortina del diafragma. Es la manera més segura de posar la càmera en funcionament. El problema ve de que la R9 es una càmera de 1995 i el modul es del 2004 de manera que cal posar en contacte dues maquines d'èpoques diferents.
En aquesta prova varem utilitzar el mòdul en una feina en la que la velocitat de dispar era fonamental :
http://www.muray-assts.com/leica/1314/1314.htm
però obtenir velocitats altes es necessari utilitzar targetes de memòria de 150x
Els RAW
Amb el temps els arxius TIF-PSD obtinguts del modul DMR ha anat augmentat a mesura que hem anat trobant les eines adequades per extreure'n tot el potencial. El programa idoni sense cap mena de dubte es el Capture One Pro.
No es recomenable la utilització de la camera amb JPG, no esta pensada per aixó
Temperatura de color
Certament la càmera equivoca un gran nombre de vegades la temperatura de color, però amb els arxius RAW això no te cap mena d'inconvenient. El problema radica en el sistema d'exposició que escollim, amb la maquina completament en manual el problema es pràcticament inexistent.
Les òptiques
Moltes de les òptiques de Leica son sorprenents, cada una requereix un anàlisis en particular.
| |
|
| Darrera correcció : |
30 de Setembre de 2006 |
|
