Realitzar una anàlisi d'aquesta càmera és un procés llarg ja que està plena de detalls que no es poden apreciar en unes hores, s'hi ha de treballar durant mesos per treure unes conclusions reals.
L'adaptació a la forma de treballar de la càmera no és fàcil, és una càmera manual, la seva construcció és impecable i és realment un sistema ben desenvolupat adaptable a tot tipus de fotografia. Com a crítica la càmera és poc ergonòmica.
La qualitat de les fotografies és impecable 10 mp de qualitat, els resultats a impremta han estat molt millors que en les càmeres digitals convencionals.
És un sistema que pot semblar arcaic o tosc, és una càmera tècnica i té els avantatges i els inconvenients d'aquest tipus de càmeres. Al final cal valorar els resultats, que compensen de sobra les mancances del sistema. És un sistema on la prioritat és la qualitat i l'exactitud.
Els resultats en general són sorprenents molt més del que es podia esperar.
El filtre Antimoaré
La nitidesa dels arxius de la Leica és molt elevada gràcies a la combinació, o millor dit a l'adaptació del sensor a les òptiques. El sensor no porta filtre de manera que la imatge no difumina com es fa en la resta de càmeres, per tal d'evitar el moaré. Si aquest apareix és molt difícil de corregir, però els casos són mínims, aproximadament 3 o 4 fotografies de cada mil.
Bateries
La durada de la bateria és una mica escassa però semblant a la de cossos motoritzats com la 1D o la 5D de Canon. Afortunadament són lleugeres i se'n poden portar algunes a sobre pel qual amb les dues poden suportar un dia de treball intens, encara que jo porto entre dues i quatre segons la feina a realitzar.
De totes maneres el comportament, consum, de la càmera pateix considerables variacions en funció de l'entorn. En espais oberts el consum és força més elevat que en estudi, la temperatura afecta les bateries. Una de les solucions és utilitzar la palanca manual per a carregar l'obturador, d'aquesta manera aconseguim allargar força la bateria.
Cal entendre que el tipus de sensor CCD de 16 bits té un consum molt elevat en comparació als CMOS.
Velocitat del mòdul
La visualització d'imatges pot semblar una mica lenta, ho és, és tal vegada una mica més ràpida que la 10D i semblant a la velocitat d'una Canon 20D. Hi ha però un detall que no s'ha comentat en altres anàlisis i és la mida dels arxius en el DMR els arxius ocupen 20 Mb gairebé el doble que en una 5D per la qual processar aquesta informació doncs és correcta.
De totes maneres és una pantalla molt pràctica, per a veure com va el treball. Un dels factors curiosos d'aquest panell és que el color és molt més realista que d'altres càmeres que he utilitzat. Mostra molt correctament el color del RAW.
Es troba a faltar un botó per a desconnectar la pantalla, en la feina diària moltes vegades no hi ha temps per a posar-se a revisar les fotografies de manera que és un consum d'energia que es podria estalviar. A més una pantalla en fotografies delicades delata la presència del fotògraf.
És comú que en les càmeres modulars no portin pantalla, les pantalles produeixen calor cosa que pot fer aparèixer soroll i malmetre la qualitat de les imatges, que és la prioritat del sistema de Leica.
La màquina lenta en encendre's, normalment la càmera no s'encén pels botons, no responen, la manera més segura d'encendre la càmera és fer servir la cortina del diafragma. És la manera més segura de posar la càmera en funcionament. El problema ve de que la R9 és una càmera de 1995 i el mòdul és del 2004 de manera que cal posar en contacte dues màquines d'èpoques diferents.
En aquesta prova vàrem utilitzar el mòdul en una feina en la que la velocitat de dispar era fonamental :
http://www.muray-assts.com/leica/1314/1314.htm
però obtenir velocitats altes és necessari utilitzar targetes de memòria de 150x
Els RAW
Amb el temps els arxius TIF-PSD obtinguts del mòdul DMR han anat augmentant a mesura que hem anat trobant les eines adequades per extreure'n tot el potencial. El programa idoni sense cap mena de dubte és el Capture One Pro.
No és recomanable la utilització de la càmera amb JPG, no està pensada per això
Temperatura de color
Certament la càmera equivoca un gran nombre de vegades la temperatura de color, però amb els arxius RAW això no té cap mena d'inconvenient. El problema radica en el sistema d'exposició que escollim, amb la màquina completament en manual el problema és pràcticament inexistent.
Les òptiques
Moltes de les òptiques de Leica són sorprenents, cada una requereix una anàlisi en particular.

| Darrera correcció : |
30 de Setembre de 2006 |
|
|